En el nostre procés d’investigació de la historia de l’Autòdrom Terramar, aquesta setmana viatgem fins a la corba nord, a Can Sidós, el punt més elevat del circuit.

A pocs metres de l’entrada de la corba nord, neix un petit camí de terra rodejat per albercoquers que condueix fins l’entrada d’una imponent masia d’estil empordanès, Can Sidós. Malgrat que en sabem poc sobre la seva construcció, l’estil i els materials utilitzats ens diuen que fou construïda en el S.XVIII i es va sotmetre a una ampliació al segle XIX. Des de l’edificació, construïda parcialment sobre un turó tallat pel circuit, es té una excel·lent panoràmica del mateix, raó per la qual històricament se l’ha anomenat “el mirador”.

La masia va ser la masoveria del Clot dels Frares durant diversos segles. Els tonells i els diferents utensilis trobats al soterrani indiquen que, durant l’administració jesuïta de la finca, aquesta fou una explotació vinícola. Després que Francesc Armengol comprés els terrenys a principis dels anys 1920 del segle passat, la masia va quedar deshabitada. No va ser fins a mitjans dels anys 1950 que va tornar a ser ocupada per la família propietària de l’explotació avícola. Des de llavors s’ha mantingut sempre habitada.

Igual que amb el Clot dels Frares, en endavant, i preservant en tot moment el valor històric del emplaçament, l’empresa al capdavant del projecte de revitalització de l’Autòdrom Terramar preveu restaurar l’espai.