Per comprendre quines circumstàncies varen rodejar la creació de l’Autòdrom Terramar, ens hem d’endinsar en la historia de la terra i la gent a la qual pertany. Per això, cal que ens fem la següent pregunta: Com era la Catalunya de principis del segle XX?

Bulliciosa, festiva i canviant, sobretot canviant, així era la Catalunya de finals del segle XIX y principis del XX. Barcelona, la capital de la regió, és el millor exemple d’aquesta metamorfosis. La ciutat comtal es trobava en plena efervescència modernista gràcies a la feina de genis de la talla de Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner i, com no, del gran Antoni Gaudí. Aquesta explosió cultural es produeix al mateix temps que la revolució industrial, fruit de la qual, naixerà una nova burgesia disposada a gastar ingents quantitats de diners en oci. En aquest entorn de dispendi i canvi, esports com el futbol, l’hoquei, la hípica i les carreres de cotxes, parcialment desconeguts fins llavors, varen caure en la cultura catalana com una bomba atòmica. A pesar de tot, Barcelona no va resultar ser única beneficiada d’aquests canvis. Sitges, ciutat d’estiueig de la burgesia barcelonina, va acollir de bon grat els capricis d’una classe social que mai en tenia prou.

És en aquesta època en la que neix Frederic Armangué i Feliu, o Frick com li agradava que l’anomenessin, un home que, amb el pas dels anys, esdevindria transcendental en la historia de l’automobilisme a Catalunya. El pilot barceloní provenia d’una família benestant de metges aficionada al món del motor. El seu germà menor, Josep María Armangué, fou un destacat pilot, dissenyador i empresari del món del motor, i el seu altre germà, en Lluís, arribà a ser membre de la junta directiva de la Penya Rhin, un important club automobilístic barceloní actiu entre 1916 i 1954. Junts, els germans Armangué varen fundar David, una empresa constructora d’automòbils amb seu a la capital catalana que va arribar a fabricar més d’un miler de vehicles, xifra res desdenyable per l’època. Per desgracia, la mort prematura de Josep María, principal dissenyador de l’empresa, va acabar per provocar la desvinculació de la família Armangué amb la mateixa.

A pesar de que ja existien diferents circuits de carreres en territori català –com el Circuit del Baix Penedès, fundat al 1906-, el país encara somiava amb un circuit oval com els que havien generat tant furor a Brooklands i Monza. Com no podia ser d’una altra manera, la iniciativa sortí d’un Armangué, d’en Frick concretament, qui, de la mà d’un jove arquitecte barceloní anomenat Jaume Mestres i Fosas, va deixar una petjada inesborrable en el panorama automobilístic mundial. Però això es una altre història…