El primer campió de l’Autòdrom

El 28 d’octubre de 1923, l’Autòdrom Terramar va obrir portes amb la celebració del primer campionat d’Espanya d’automobilisme. Era el primer circuit obert a la península ibèrica i la seva construcció s’havia produït en només 300 dies, en mig d’una notable expectació, no únicament a Sitges i Sant Pere de Ribes, sinó a tot Catalunya. Per aquest motiu, no va ser cap sorpresa que una gentada omplís les instal·lacions, malgrat la forta pluja que va caure a Sitges aquell diumenge de plena tardor.

El programa de la inauguració contemplava tota una setmana de curses, tant d’automòbils, com de motocicletes, autocicles i voiturettes. Les del primer dia –destinades a ser les més importants, en tant que es tractava de l’estrena de la pista i, a més, era diumenge– tenien com a protagonistes els nous bòlids del moment, amb una cilindrada de 2,1.

La cursa automobilística va rebre el nom de Primer Gran Premi Internacional d’Espanya i els vehicles participants havien de fer 350 voltes al circuit, de 2 quilòmetres de llargada. El guanyador obtindria cinc copes commemoratives (la Copa del Rei, l’Omnia, la del RACE, la del Cercle del Liceu i la de l’ambaixador italià), a més de 50.000 pessetes de premi; el segon s’enduia 20.000 pessetes i el tercer, 10.000. Hi havia premis per als vuit primers.

Aquesta primera cursa a l’Autòdrom la va guanyar el pilot francès Albert Divo, que va fer les 350 voltes en 2 hores, 48 minuts i 8 segons amb el seu Sunbeam. El va seguir el Comte Zborowsky, amb el seu Miller, que va quedar a 50 segons de Divo. La tercera plaça va ser per al corredor de cognom Carreras, que va trigar més de mitja hora que els dos primers en finalitzar les 350 voltes al circuit.

Albert Divo va córrer de mitjana a 142,80 quilòmetres per hora, una velocitat considerable als anys 20 del segle passat. Cal tenir present que va estar prop de tres hores rodant, amb un vehicle que va acumular 700 quilòmetres en aquesta cursa.

Amb aquesta victòria a Terramar, Albert Divo va esdevenir el primer campió d’una cursa automobilística en un circuit a l’Estat espanyol. Per a Divo, que aleshores tenia 28 anys i es va convertir en uns dels pioners d’aquest esport, era el seu segon trofeu aconseguit. El primer havia estat l’any abans a la Tourist Trophy, a l’Illa de Man. A aquests dos seguirien altres com el Gran Premi de Sant Sebastià (1935), el GP de Salon, l’ACF Libre (1927) i els Targa Florio (o Giro di Sicilia) dels anys 1928 i 29. L’any 1950, Divo va córrer les 24 hores de Le Mans, fent parella amb André Morel.