Al llarg de la seva historia, Espanya ha sigut una nació pionera en lo referent als mitjans de transport. Ben coneguts son, per exemple, els revolucionaris invents de Juan de la Cierva o Narcís Monturiol. El primer va inventar l’autogir, el precursor de l’helicòpter modern, l’any 1923, mentre que el segon va dissenyar l’Ictíneo II, el primer submarí autopropulsat de la historia, l’any 1864. El que desconeix la majoria és que el nostre país també va fer els seus primers passos en la historia de l’automobilisme mundial.
Després de l’experiència del tricicle Bonet (el primer vehicle propulsat per un motor de combustió interna fabricat a Espanya), l’any 1904, els empresaris catalans Damià Mateu Bisa y Francisco Seix Zaya fundarien a Barcelona, junt amb l’enginyer suís Marc Birkigt, la cèlebre marca de cotxes Hispano Suiza que, en només dos anys, esdevindria una referencia a nivell internacional. Els seus vehicles van ser premiats allà on van anar i els seus motors especialment elogiats. Durant la primera guerra mundial, la marca va desenvolupar motors per l’aviació que l’exèrcit francès va integrar a les seves aeronaus. La empresa va arribar a fabricar a França prop de 50.000 motors per avions, arribant a ser aquesta la seva principal font d’ingressos durant la contesa. De fet, un cop finalitzat el conflicte, l’estat francès va arribar a querellar-se amb l’empresa catalana sota el pretext de que aquesta havia acumulat una ingent fortuna en temps de guerra.
L’any 1919 la marca va presentar el seu model de cotxe H6-32 CV al saló de l’automòbil de París. Es tractava del primer vehicle de la seva classe amb servofrè, fet que va provocar que gegants del sector com Rolls Royce y General Motors compressin la patent. Com no podia ser d’altre manera, tenim constància de que la marca va estar present a l’Autòdrom Terramar gràcies al seu H6C, un dels cotxes més ràpids del seu gènere durant els anys 20. En aquella època, la marca es trobava en el seu màxim esplendor…
Com sempre passa, tot gran ascens ve succeït per una gran caiguda… Així, l’any 1946, el règim franquista va nacionalitzar la marca i la va integrar a l’Institut Nacional d’Industria, en “un esforç per maximitzar l’eficiència de la producció nacional”, posant punt i final a un projecte que havia aconseguit fer-se un forat entre els més grans en només uns anys.
[/fusion_text][/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]