100 anys de l’inici de l’Autòdrom

Ara fa cent anys, va començar a caminar el projecte de construcció de l’Autòdrom Terramar. L’enginyer Francesc Armengol, impulsor de la ciutat – jardí de Terramar a Sitges –començada a construir el 1919– va idear la creació d’un autòdrom, unes instal·lacions que aleshores eren absolutament innovadores, com un dels diferents serveis a incloure en la nova urbanització.

El 21 de gener 1922 es va constituir la societat Autódromo Nacional S.A., registrada legalment davant el notari Francesc Català i Ucelay, a Barcelona. La societat va dissenyar un consell d’administració integrat per personalitats rellevants del món cultural, social i econòmic del país. Presidida per Joan Pich i Pon –que el 1935 esdevindria alcalde de Barcelona i governador general de Catalunya–, la societat estava dirigida per Fric Armengué i tenia com a gerent al mateix Armengol. A més, un Comitè d’Honor , presidit pel Duc d’Alba –que era el president del Reial Automòbil Club d’Espanya– i integrat per representants d’organismes del món del turisme, l’esport i el periodisme, aportava cos social a la iniciativa.

La nova societat es va constituir amb un capital de 700.000 pessetes a través de 1.400 accions de 500 pessetes cadascuna. La primera operació va ser la compra dels terrenys conegut com a Clot dels Frares, en referència al mas del segle XVII que havia estat una casa de repòs de frares i immortalitzat en diverses pintures els anys anterior per l’artista noucentista Joaquim Sunyer. Els terrenys, de 24 hectàrees de superfície, eren propietat de l’Església i l’operació es va realitzar amb el mossèn de Sant Pere de Ribes, Antoni Miret, i signada al despatx del notari de Vilanova Joaquim Basora i Nin. El Clot dels Frares estava situada al costat mateix de la nova ciutat – jardí de Terramar, tot i que ja dins el terme municipal de Sant Pere de Ribes. A més dels terrenys del Clot dels Frares, la nova societat va adquirir també uns altres terrenys adjacents de 15 hectàrees, on hi ha la masia del Clot del Sidós, propietat de la família Vilanova.

Amb l’operació ja formalitzada, la societat Autódromo Nacional S.A. es va dedicar a dos propòsits principals, estretament vinculats entre si: la construcció de les instal·lacions i l’ampliació del capital social, ja que les 700.000 pessetes inicials resultaven insuficients per a satisfer el volum de l’obra necessària. D’entrada, la compra de terrenys ja havia requerir una inversió de 208.000 pessetes. En aquesta quantitat estava inclosa la partida de terrenys on es construiria un abaixador del ferrocarril entre Sitges i Vilanova, situat a només 1.000 metres de distància del nou equipament.

L’ampliació del capital es va dur a terme a través de 600 noves accions a 500 pessetes cadascuna. El mateix alcalde de Sitges, Josep Planas, va comprometre el suport de l’Ajuntament, amb 75.000 pessetes, per l’impacte positiu que l’operació tindria per a un municipi que tot just estava apostant pel turisme incipient i la recepció de visitants.

Les noves operacions financeres van permetre el coixí necessari per a iniciar les obres en pocs mesos. L’empresa contractaria els serveis del prestigiós arquitecte Josep Maria Martino per a construir la tribuna i va comprometre els serveis de l’empresa alemanya Tanner & Eigenheer.

Un hotel plenament integrat en la natura

El projecte de reobertura de l’Autòdrom preveu que el recinte aculli un hotel per allotjar una part dels visitants que participaran en les activitats eqüestres. Aquest hotel, que quedarà plenament

Leer Más >>